Vés al contingut

Gentilhome de cambra amb exercici

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de càrrec políticGentilhome de cambra amb exercici
Jurisdicciómonarquia d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

Gentilhome de Cambra amb exercici era una classe palatina de la Reial Casa i Patrimoni de la Corona d'Espanya, a la qual, durant els regnats de Ferran VII, Isabel II, Amadeu de Savoia, Alfons XII i Alfons XIII, s'accedia com un honor conferit pel Monarca. Les persones que ostentaven aquest títol no tenien ja funcions concretes dins del cerimonial de la Cort, ni prestaven servei llevat excepcions, sent el seu nomenament un senyal de l'estima reial.

Antecedents històrics

[modifica]

Aquesta classe tenia el seu antecedent històric a la de Gentilhome de la Reial Cambra, si bé, aquesta última classe palatina que havia existit en l'època dels Àustries i els primers Borbóns estava formava per membres de l'alta noblesa, generalment, que sí que exercien servei diari prop del Monarca al costat dels Majordoms de setmana i els Gentilhomes de Casa i Boca.

El rei Ferran VII, en reorganitzar la Casa Reial a partir de 1815, va mantenir com a classes amb servitud a la dels Majordoms de setmana i la de Gentilhome Gran d'Espanya amb exercici i servitud mentre que es va crear aquesta nova classe de Gentilhome de Cambra amb exercici per manifestar l'estima reial a persones que havien desenvolupat serveis distingits a la Corona.

Privilegis i distintiu

[modifica]

Aquesta classe cortesana seguia en categoria a la de Gentilhome Gran d'Espanya amb exercici i servitud.

Eren formalment dependents del Sumiller de Corps i, per la seva condició, tenien pas lliure en el Palau Reial de Madrid fins a la Càmera, sent convidats a les capelles públiques.

El seu distintiu era una clau daurada amb serrells igualment d'or que es portava presa al costat dret en qualsevol vestit d'etiqueta.

Gentilhomes destacats durant el regnat d'Alfons XIII

[modifica]

D'aquesta forma, durant el regnat de l'últim Rei abans de suprimir-se aquesta categoria palatina que va ser Alfons XIII, van ser nomenats, entre altres, com a gentilhomes de cambra personatges com els generals Joaquim Milans del Bosch i Carrió, José Villalba Riquelme, ministre de la Guerra i fundador de la Legió, Francisco Franco, Francisco Gómez-Jordana Sousa, comte de Jordana, i José Enrique Varela, els comandants del Plus ultra Ramón Franco Bahamonde i Julio Ruiz de Alda, els polítics Eugenio Espinosa dels Monteros y Bermejillo, José Luis Goyoaga Escario, Guillermo de Osma y Scull, Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda i Juan Antonio Suanzes Fernández, el metge Mariano Gómez Ulla, els empresaris Fernando de Ybarra, marquès d'Arriluce de Ybarra i Carlos Godó Valls, els enginyers Emilio Herrera Linares, José Ortiz Echagüe, Eduardo Torroja Miret i José Moreno Osorio, comte de Fontao, l'escriptor José María Pemán, l'expert en ceràmica Manuel Escrivá de Romaní, comte de Casal, o els empleats de la pròpia Reial Casa, Emilio de Torres, marquès de Torres de Mendoza, secretari particular del monarca i l'intendent de la casa Miguel González de Castejón, comte d'Aybar.

Llista de gentilhomes en 1931

[modifica]

Al moment de l'adveniment de la Segona República Espanyola, el 14 d'abril de 1931, en què aquest càrrec va ser suprimit, els 520 Gentilhomes de Cambra amb exercici que es trobaven en actiu, amb indicació de l'any del seu nomenament, eren els següents, vivint encara alguns nomenats per Isabel II, àvia del monarca destronat:

Nomenats entre 1865 i 1899

[modifica]

1865:

  • Pedro Montalvo y Romero

1868:

  • Narcís Muñiz de Tejada
  • Gabriel Forcade y Fuentes

1879:

  • José López de Castella

1870

  • Julián García-San Miguel

1880:

1883:

  • Juan Ko-Kly
  • Carlos Lacroix

1884:

1885:

1886:

1891:

  • Luis Lerdo de Tejada i Sant Joan

1893:

1894:

  • Guillermo Benito Rolland
  • Juan de Cayuela y Ramón

1896:

1897:

1898:

1899:

Nomenats entre 1900 i 1910

[modifica]

1900:

1901:

1902:

1903:

  • Pascual de Guzmán y Pajarón

1904:

1906:

1907:

1908:

1909:

1910:

Nomenats entre 1911 i 1919

[modifica]

1911:

1912:

1913:

1914:

1915:

1916:

1917:

1918:

  • Agustín Robles y Vega
  • Enrique González y Jurado

1919:

Nomenats entre 1920 i 1929

[modifica]

1920:

1921:

1922:

  • Fernando Álvarez de la Campa y Arumi
  • Miguel Núñez de Prado y Susbielas
  • Antonio Sangier y Costa
  • Manuel González Carrasco
  • Gabriel de Benito y Terraza
  • Sebastián Ramos y Serrano
  • José Enrique Varela
  • Miguel Manrique de Lara y Massieu
  • Manuel Méndez de Vigo y Bernardo de Quirós

1923:

1924:

1925:

1926:

1927:

  • Comte del Valle de Orizaba
  • Rafael Rodríguez de Rivera
  • José María de Azara y Vicente
  • Federico Oliván Bago
  • Julio Martínez Zapata
  • Luis de la Gándara Marsella
  • Javier Delgado Viaña
  • Marquès de Tiedra
  • Álvaro Príes y Gross
  • Marquès de Vega de la Sagra
  • José María Fernández de Peñaranda y Herrera
  • José María Pemán
  • Fernando Rivas García
  • José María Sagnier Sanjuanena
  • José de Peray March
  • Andrés Garriga Bachs
  • Francisco Zubillaga Reillo
  • Francisco Coello y Pérez del Pulgar
  • Pedro Pablo de Alarcón
  • Carlos Tabeada y Sangro
  • Enrique Martínez Merello
  • Robustiano Ceballos
  • Enrique Ansaldo y Bejarano
  • Luis Janer Servitja
  • Felipe Gómez Acebo y Torre
  • José Osuna Pineda
  • Comte de Xauen
  • Pío Fernández Mulero
  • Juan José de Liniers y Muguiro
  • Salvador Moreno Fernández
  • Eugenio Sanz de Larín
  • Juan Antonio Suanzes y Fernández
  • Juan Cervera y Valderrama
  • Alvaro Guitián y Delgado

1928:

1929:

1930:

  • Felipe Sánchez (de la Cuesta) y Navarro. General

Bibliografia

[modifica]
  • Enciclopedia Universal Europeo-Americana Espasa Calpe. Tomo XLIX. Hijos de J. Espasa, Editores. 1923.
  • Guía Oficial de España. Sucesores de Ribadeneyra. Madrid. 1930.